El pou darrere la porta

Títol: El pou darrere la porta 

Autor: Josep Sampere

Editorial: Barcanova

Número de pàgines: 140 pàgines

Primera edició: març del 2009

ISBN: 978-84-489-2456-0

Preu: 8,50 €

Puntuació: 3 estrelles

Sinopsis:

L’Olga i l’Àlex sospiten que al seu bloc de pisos hi ha un intrús que fa moure els fils (literalment) de les vides dels veïns. 

L’Olga ho ha investigat a fons i en té algunes proves: quasi tots els residents de l’edifici han sofert “incidents” misteriosos, relacionats gairebé sempre amb els ascensors. La recopilació d’aquests fenòmens (o “microfenòmens”, perquè, encara que passin, passen desapercebutrs) ha donat peu a una crònica paranoica (o no) que ella anomena “vides paral·leles”. Hi ha altres fets (o són simples llegendes?) que semblen confirmar la seva teoria: dos nens desapareguts anys enrere en cincumstàncies incomprensibles, una bústia que no és el que aparenta i una sèrie de rumors que fan referència a una misteriosa “entreplanta”. Quan decideixen desemmascarar l’initrús, el seu viatge 

esdevé una veritable odissea.(O és que l’intrús els guia subtilment cap a la seva perdició?)

Opinión:

El pou darrere la porta tracta, com molt bé ens diu la sinopsis, sobre dos nois que viuen en un edifici en que els ascensors semblen fer coses rares i sembla que facin coses a propòsit.

Té un bon ritme i és una lectura lleugera i ràpida. L'he llegit en poques hores, així que es podria considerar molt ràpida de llegir. Tot i això té una aventura i un argument. La història està bé i encara que no és molt rebuscada, crec que es pot tenir por i intriga per el que passarà a continuació... i al mateix temps no ho vols saber... El final o desenllaç és una mica estrany, confús i una mica sorprenent també.

El llibre ha guanyat el 8è premi Barcanova Barcelona al desembre del 2009. Fa algunes reflexions sobre la vida que crec que estan molt bé. La major part de la població sap que no existeix un ser superior que controli la seva vida però al final, la gent acaba demanant desitjos a algú, qui l'escolti; per molt impossibles que siguin sempre s'acaba tenint fe en alguna cosa. I moltes vegades, per què es compleixi un somni o desig, hem de renunciar a moltes coses que també tenen una gran importància per nosaltres. Així que hem de pensar molt bé el que desitgem.

«Si la vida t'ensenya alguna cosa, és que cal acostumar-se cada vegada més a la pèrdua de les persones que ens importen». [...]

«Pero si la mort també te n'ensenya alguna, és que cal confiar en la possibilitat, per remota que sigui, de retrobar-la algun dia».

Cita d'El pou darrere la porta, Josep Sampere página 140

És un bon llibre de misteri per passar una bona tarda. Si podeu i teniu la ocasió, llegiu-lo.

El millor aspecte del llibre?

Em van agradar molt les histories de la gent, relacionades amb els ascensors. Són interessants i mai havia pensat tot el que pot passar a causa dels ascensors.

El pitjor aspecte del llibre?

El final. És confús i una mica embolicat. A més a més és una mica extrany i no s'acaba de saber massa bé el que ha passat. Fa que el llibre sembli una immensa paranoia...