Partida subhastada

Títol: Partida Subhastada

Autor: Antoni Farriols

Editorial: Barcanova

Número de pàgines: 205 pàgines

Primera edició: setembre del 2009

ISBN: 978-84-489-2486-7

Preu: 10,20 €

Puntuació: 4 estrelles

Sinopsis:

En Nil i la Bet són dos joves estudiants de Batxillerat que es veuen involucrats en un morbós joc cibernètic: una partida de scrabble per Internet. Però allò que inicialment sembla un innocent repte internàutic, de mica en mica va prenent un caire molt particular i perillós per als protagonistes. De seguida la parella s’obsessiona per la partida i està permanentment pendent de l’ordinador. Sense adonarse’n, tot es transforma en una autèntica història de por quan els dos joves van lligant caps entre les successives jugades de la partida i tot un seguit d’estranys assassinats que apareixen en la premsa. Completament atrapats pel joc, arriba un moment que ja no poden fer marxa enrere. Hauran d’intentar descabdellar els enigmes i els jocs de paraules per guanyar la partida i, potser, per salvar la vida. Mentre juguen, els protagonistes lluiten també per entendre’s enmig de complicitats però també de retrets. Una relació que frega sempre la frontera subtil entre l’amistat i l’amor. Un altre repte que hauran d’afrontar. 

Opinió:

Un noi i una noia; un de lletres i l'altre de ciències. Però són amics des de sempre. Els dos s'han compromès en l'organització d'un campionat de Scrabble, el famós joc de paraules, a la biblioteca municipal. A l'hora, ells comencen a jugar una partida subhastada en la que cada jugador proposa una possible tirada amb les mateixes lletres i el que trobi la millor puntuació suma punts, a Internet. El problema? és mortal. El jugador que perd la tirada o intenta escapar-se és assassinat al dia següent.

La veritat és que és un bon llibre que combina molts aspectes diferents fent que sigui una novela genial. Podem trobar la part policíaca o d'assassinat o deducció, una mica d'acció, l'amor entre amics que en realitat és alguna cosa més que això i molts jocs de paraules, a més a més d'una interessant partida de Scrabble amb un organitzador pirat.

Es pot demanar alguna cosa més? és ràpid de llegir i fàcil.

La Bet és una noia tossuda, quadrada (de mentalitat) i llesta. Fa el batxillerat tecnològic encara que també li agraden les lletres (em vaig sentir una mica identificada... xD). El Nil és de lletres, és llest, guapo i juga a basquet. és una mica despistat, això sí. Sembla que no s'hagin d'avenir massa però jo crec que fan molt bona parella ^^

La veritat és que em va agradar tot el llibre i el final està molt bé. L'únic petit "defecte", encara que en realitat no és tampoc gran cosa, és que el trobo una mica previsible. També m'hagués agradat alguna altre escena romàntica, encara que l'autor la va clavar bastant amb la forma de vida dels joves d'aquesta edat amb aquestes característiques.

El millor aspecte del llibre?

La facilitat amb la que combina la vida quotidiana dels dos joves amb el cas policíac ple de jocs de paraules...

El pitjor aspecte del llibre?

Que el Nil es fixi tant amb la Maria (la bibliotecària, que està molt bona)... encara que, gairebé tots els nois són així de superficials, així que també és un tret ben trobat...

Bon Nadal!!

Hola lectors, sé que no sou gaires i que aquest blog en català va començar fa molt poc, però tinc ganes de desitjar-vos un bon nadal i bones festes. Que passeu molt de temps amb la família i els amics i que el tió i els reis us portin moltes coses (o les coses que necessiteu :) ).

Bon Nadal!

Carta de Nadal

Nadal ja és a tocar i sempre hi ha molta gent en aquestes èpoques que baga pels centres comercials en busca d'un regal per fer. Tambés s'ha de dir que hi ha molta gent als centres comercials (es veu que no afecta tant la crisi, en aquestes situacions..) i que aprofiten per comprar de tot. Però el que no crec que gaire gent faci (i menys joves) és una carta plena de llibres per llegir. A mi, com que m'agrada molt llegir he fet una carta o llista de llibres que vull. L'he resumida aquí i us recomano també algun altre llibre, a veure que us sembla :)

Els jocs de la fam de Suzanne Collins

Qui no hagi llegit aquesta triologia aquesta és la vostra oportunitat per demanar-la i poder-la llegir abans que surti la película al març. Els llibres són genials i segur que us agraden!

Sinopsis:

Podries sobreviure tot sol, en un món salvatge, on tothom farà el possible perquè no tornis a veure la llum del dia? Vint-i-quatre adolescents forçats a jugar. Només un guanyador. Els Jocs de la Fam han començat....

Caçadors d'ombres de Cassandra Clare

Aquesta saga que de moment té quatre llibres està molt bé. é de fantasia urbana i els primers tres llibres em van agradar molt, així que aquest Nadal demano el quart, a veure si cau per casa.. :)

Sinopsis:

A Pandemònium, la discoteca de moda de Nova York, la Clary segueix un atractiu noi de cabells blaus fins que presencia la seva mort a mans de tres joves amb estranys tatuatges.

Des d'aquella nit, el seu destí s'uneix al d'aquests tres caçadors d'ombres, guerrers consagrats a alliberar la terra de dimonis i, sobretot, al d'en Jace, un noi amb aspecte d'àngel i tendència a actuar impulsivament... 

El corredor del laberinto de James Dashner

Aquest és un llibre que recomano molt ja que em va agradar molt i tinc moltes ganes de poder llegir la segona part. L'he intentat buscar en català i no l'he sabut trobar, aisí que us deixo la traducció de la sinopsis feta per mi mateixa:)

Sinopsis:

MEMORITZA. CORRE. SOBREVIU.

«Benvingut al bosc. Veuràs que, un cop a la setmana, sempre el mateix dia i a la mateixa hora, ens arriben queviures. Una vegada al mes, sempre el mateix dia i a la mateixa hora, apareix un nen nou, com tu. Sempre noi. Com veus, aquest lloc està envoltat per murs de pedra... Has de saber que aquests murs s'obren al matí i es tanquen a la nit, sempre a la hora exacta. Al altre costat es troba el laberint. De nit, les portes es tanquen... i si vols sobreviure, no hauries de ser allà en aquell moment.».

Tot segueix un ordre... i tot i així, el dia següent sona una alarma. Significa que ha arribat algú més. Per sorpresa de tots és una noia.

La seva arribada vindrà acompanyada d'un missatge que cambiarà les regles del joc. 

Tremolor de Maggie Stiefvater

Aquesta és una trologia de fantasia en la que podem trobar bàsicament llops. Em van agradar molt les dues primeres parts així que demano la tercera per poder acabar la trologia; i si vosaltres no heu llegit cap, aprofiteu el Nadal! :)

Sinopsis:

Quan l'amor et fa fer tremolar a la tardor és millor que l'hivern no arribi mai: les primeres nevades poden arravatar a qui més desitges. 

Fa molts anys Grace va estar a punt de morir devorada per una llopada. Inexplicablement, un d'ells, un llop d'intensos ulls grocs, la va salvar. Des d'aleshores tots els hiverns Grace s'apropa al bosc i, des de la distància, el llop i la noia s'observen.

Quan arriba la calor, la llopada desapareix i, amb ella, "el seu llop". Però aquest any, Grace desitjarà que l'hivern no arribi i que la tardor duri per sempre. Ha conegut a un noi, es diu Sam. És un tipus normal, tret dels seus ulls.

Són d'un color estranyament groc.

I desitjo i tinc esperança que caigui algun altre llibre com per exemple:

Allà on els arbres canten de Laura Gallego

És la seva última novela que, quan entres a qualsevol secció juvenil de gairebé qualsevol llibreria t'invaeix la vista. La veritat és que els llibres que he llegit de la Laura Gallego m'han agradat bastant així que aquest no espero que sigui menys, també vull legir-lo ^^

Sinopsis:

La Viana és l'única filla del duc de Rocagrisa i està promesa amb el jove Robian de Castellmar des que eren petits. Els dos s'estimen i es casaran a la primavera. Però, durant les festes del solstici d'hivern, un home estrafolari adverteix al rei Norita i als seus caballers de l'amenaça dels barbers de les estepes... i tant Robian com el duc es veuen obligats a marxar a la guerra. En aquestes circumstàncies, una donzella com la Viana no pot fer altre cosa que esperar el seu retorn... i potser prestar atenció a les llegendes que s'expliquen sobre el Gran Bosc... allà on els arbres canten.

Els fills de la terra de Jean M. Auel

Aquesta és una saga que fa anys que me la va recomenar una amiga i que últimament està omplint totes les prestatgeries de les llibreries. Vull llegir-la i si, encara no l'heu començat com jo, el primer de la saga és El clan de l'ós de les cavernes :)

Sinopsis:

Se’ns narra la història de l’Ayla, una nena Cromanyó de 5 anys que es troba aïllada de la seva tribu com a conseqüència d’un terratrèmol. Tot i pertànyer a una fase evolutiva més desenvolupada, és acollida per un grup d’homes de Neandertal, els quals basen els seus raonaments i comportaments en les experiències dels avantpassats i no tenen consciència que el seu instint i la seva memòria no són prou forts per trencar el motlle de les pròpies limitacions quan han de fer front a certes condicions de supervivència. 

Divergent de Verónica Roth 

Un llibre que ha arribat a Catalunya fa poc però té una bona pinta impresionant... Una altre de les tantes distopies sí, però si és bona, benvinguda sigui i jo li tinc moltes ganes :) a veure si cau aquest nadal... i si no, doncs després de Nadal.

Sinopsis:

La ciutat de Chicago està dividida en cinc faccions i cadascuna d’elles es dedica a cultivar una virtut particular: Honestedat, Abnegació, Intrepidesa, Amistat i Erudició. Als setze anys, els joves han d’escollir de quina facció volen formar part definitivament. La Beatrice dubta entre quedar-se amb la seva família o ser qui realment és. No pot tenir les dues coses. I prendrà una decisió que sorprendrà a tothom, sobretot a ella. 

I un de català...

Paraules emmatzinades de Maite Carranza

Aquest llibre d'una escriptora catalana ha guanyat ja algun premi i té molt bona pinta encara que l'últim que vaig llegir de l'autora no em va agradar, però s'ha de considerar el fet que aquell era de fa anys i ara els seus llibres són molt millors :)

Sinopsis:

Què va passar amb la Bárbara Molina? Mai no es va trobar el seu cos ni es van aconseguir proves per detenir a cap culpable. Una trucada a un mòbil capgira el destí de moltes persones: el d'un policai a punt de jubilar-se, el d'una mare que ha perdut l'esperança de trobar la filla desapareguda, el d'una noia que va trair la seva millor amiga. Paraules emmetzinades és una crònica d'un dia trepidant, viscut a contrarellotge i protagonitzat per tres persones properes a la Bàrbara Molina, desapareguda misteriosament i violentament quan tenia quinze anys. Un enigma que després de quatre anys sense resoldre's, es veurà sacsejat per noves claus. De vegades, la veritat roman oculta en la foscor i només s'il·lumina quan obres una finestra. Una història de mentides, secrets, enganys i falses aparences que toca el viu dels mites inqüestionables. Un relat esfereïdor que disecciona la hipocresia de la societat catalana moderna. Una denúncia valent dels abusos sexuals infantils, les seves conseqüències devastadores i la seva invisibilitat en el nostre món benpensant 

Teniu algun altre llibre per recomenar? quins llibres heu demanat aquest Nadal? :)

El pou darrere la porta

Títol: El pou darrere la porta 

Autor: Josep Sampere

Editorial: Barcanova

Número de pàgines: 140 pàgines

Primera edició: març del 2009

ISBN: 978-84-489-2456-0

Preu: 8,50 €

Puntuació: 3 estrelles

Sinopsis:

L’Olga i l’Àlex sospiten que al seu bloc de pisos hi ha un intrús que fa moure els fils (literalment) de les vides dels veïns. 

L’Olga ho ha investigat a fons i en té algunes proves: quasi tots els residents de l’edifici han sofert “incidents” misteriosos, relacionats gairebé sempre amb els ascensors. La recopilació d’aquests fenòmens (o “microfenòmens”, perquè, encara que passin, passen desapercebutrs) ha donat peu a una crònica paranoica (o no) que ella anomena “vides paral·leles”. Hi ha altres fets (o són simples llegendes?) que semblen confirmar la seva teoria: dos nens desapareguts anys enrere en cincumstàncies incomprensibles, una bústia que no és el que aparenta i una sèrie de rumors que fan referència a una misteriosa “entreplanta”. Quan decideixen desemmascarar l’initrús, el seu viatge 

esdevé una veritable odissea.(O és que l’intrús els guia subtilment cap a la seva perdició?)

Opinión:

El pou darrere la porta tracta, com molt bé ens diu la sinopsis, sobre dos nois que viuen en un edifici en que els ascensors semblen fer coses rares i sembla que facin coses a propòsit.

Té un bon ritme i és una lectura lleugera i ràpida. L'he llegit en poques hores, així que es podria considerar molt ràpida de llegir. Tot i això té una aventura i un argument. La història està bé i encara que no és molt rebuscada, crec que es pot tenir por i intriga per el que passarà a continuació... i al mateix temps no ho vols saber... El final o desenllaç és una mica estrany, confús i una mica sorprenent també.

El llibre ha guanyat el 8è premi Barcanova Barcelona al desembre del 2009. Fa algunes reflexions sobre la vida que crec que estan molt bé. La major part de la població sap que no existeix un ser superior que controli la seva vida però al final, la gent acaba demanant desitjos a algú, qui l'escolti; per molt impossibles que siguin sempre s'acaba tenint fe en alguna cosa. I moltes vegades, per què es compleixi un somni o desig, hem de renunciar a moltes coses que també tenen una gran importància per nosaltres. Així que hem de pensar molt bé el que desitgem.

«Si la vida t'ensenya alguna cosa, és que cal acostumar-se cada vegada més a la pèrdua de les persones que ens importen». [...]

«Pero si la mort també te n'ensenya alguna, és que cal confiar en la possibilitat, per remota que sigui, de retrobar-la algun dia».

Cita d'El pou darrere la porta, Josep Sampere página 140

És un bon llibre de misteri per passar una bona tarda. Si podeu i teniu la ocasió, llegiu-lo.

El millor aspecte del llibre?

Em van agradar molt les histories de la gent, relacionades amb els ascensors. Són interessants i mai havia pensat tot el que pot passar a causa dels ascensors.

El pitjor aspecte del llibre?

El final. És confús i una mica embolicat. A més a més és una mica extrany i no s'acaba de saber massa bé el que ha passat. Fa que el llibre sembli una immensa paranoia...

Portades internacionals #1

Aquesta és una nova secció en la que mostraré portades d'un mateix llibre en diferents països o llengües. Començaré amb el llibre d' El clan de la lloba de Maite Carranza, una escriptora catalana.

En primer lloc tenim les portades castellana i catalana que són pràcticament iguals. La portada italiana també és molt semblant ja que hi apareix l'ombra d'un llop udolant cap a la dreta però sembla com si sigués en blanc i negre... prefereixo la catalana/castellana. Finalment tenim la portuguesa en la que podem veure també a un llop udolant però el disseny i el fons ja és diferent.

Espanya

Itàlia 

Hongria 

Portugal 

El les següents dos portades són d'Alemanya i d'Holanda respectivament. Són molt semblants encara que la primera és més brillant i hi apareix un llop característic de totes les portades i a la segona no, però es veu millor el símbol aquest de l'estrella estranya.

Alemanya 

Holanda 

Les dues següents són la versió en anglès i la de Finlàndia. Com podeu veure són una mica diferents ja que aquesta vegada el llop passa a un segon pla i queda en primer pla l'imatge de la noia protagonista, Anaïd. Aquestes ja comencen a ser més boniques, bé com a mínim menys senzilles.

Anglès 

Finlàndia 

En aquestes tres pròximes portades de França, República Txeca i Turquia trobem una noia tota sencera de peu al costat o darrere de la imatge d'un llop. La de França és una mica més simple, amb només un fons blau i les ombres de la noia i el llop. La de la República Txeca ja és una mica més brillant amb els ulls del llop a la lluna i el cabell pel roig de la noia. Finalment la de Turquia té uns dibuixos més detallats i és bastant bonica.

França 

República Txeca 

Turquia 

Aquestes són les de Rússia i Suècia. En les dues veiem la cara de la noia però la primera és una fotografia i la segona un dibuix. Si bé no és massa lleig el dibuix, crec que enganya una mica ja que sembla que va vestida com de l'edat mitjana gairebé i en canvi la història passa tota al present. Podem veure que en la primera hi ha una altre vegada un llop (molt bonic, aquest) i a la segona... no hi ha cap llop!? Com pot ser? jajaja

Rússia 

Suècia 

Les tres següents (de Brasil, Dinamarca y Estònia respectivament) són molt boniques. Totes tres són dibuixos i encara que normalment no m'agraden les portades amb dibuixos, aquestes tres m'encanten. No us semblen precioses?

Brasil 

Dinamarca 

Estònia 

I per acabar les que jo, personalment, trobo que són la més lletja i la més bonica de totes: Sabeu quina es quina?

Romania 

Polònia 

Doncs sí, la de Romania em sembla més una portada plena de lletres (gairebé no es veu la imatge i el poc que es veu és molt soso). I sí, la que m'agrada més és la de Polònia, em sembla preciosa... Està dibuixada, no és una imatge, però està molt ben feta, amb el perfil de la noia i la lluna amb la cara del llop de fons.. m'encanta :)

A vosaltres quina us sembla més bonica? Quina us agrada més?

In My Mailbox #1

IMM o In My Mailbox és una secció en la que es recullen el conjunt de llibres i altres coses que compro/em deixen o el que sigui. Així puc mostrar el que tinc al prestatge que serà el que no trigaré a llegir.

Aquest són els últims llibres que han arribat al meu prestatge. Volia fer un IMM abans de Nadal ja que suposo que em regalaran alguns llibres i així us ensenyo aquests i no s'acumules tant. En els dos casos son llibres que he rebut d'editorials. Son els primers que rebo i m'han fet molta il·lusió, tinc ganes de poder llegir-los el més aviat possible i escriure'n la ressenya ^^

Aquests dos llibres me'ls van donar a l'entrega del 10è premi Barcanova de literatura infantil i juvenil a la qual vaig poder assistir. Aquestes són les obres guanyadores de l'any passat. La Lluna de gel de Santi Baró és una novel·la de literatura juvenil de la qual vaig poder escoltar uns fragments i la veritat és que semblava interessant. El llibre d'Antonia purpurina és un llibre de literatura infantil i crec que no llegiré o com a mínim, no ressenyaré al blog, encara que deu ser un bon llibre :)

El llibre de Cielo Rojo de David Lozano m'acaba d'arribar per correu. Fa temps ja que el vull llegir perquè l'han presentat molt en diferents llocs i sembla molt interessant... Espero que m'agradi :). Moltes gràcies a SM per enviar-me'l.

També he trobat dins del paquet aquests dos punts de llibre que porten escrits una raó per llegir (en cadascun una raó diferent) de nens de diferents edats. Em semblen molt bonics ^^. També hi havia el primer capítol d'un llibre que espero que em regalin aquest nadal perquè tinc moltes ganes de llegir: Donde los árboles cantan (Allà on el arbres canten) de la Laura Gallego. Moltes gràcies a SM.

Carolina s'enamora

Títol: Carolina s'enamora
Títol original: amore 14
Autor: Federico Moccia
Editorial: Columna
Nº de pàgines: 608 pàgines 
Primera edició: 25 de gener del 2011 
ISBN: 978-84-6641-331-2
Preu: 18,50 €
Puntuació: 3 estrelles


Sinopsis: 

Carolina té quasi 14 anys i és única, com totes les noies de la seva edat. Viu un moment màgic. Hi ha les amigues amb qui compartir els somnis. Hi ha els primers petons robats a la penombra davant la porta de casa. Hi ha la música que sempre sona en el moment adequat i, sobretot, hi ha totes aquelles lletres de cançons que semblen parlar d’ella i per a ella. Hi ha les festes. I l’escola. Les bromes entre els alumnes, el professor extravagant, però també els exàmens. Hi ha una àvia meravellosa que sap mirar dins l’ànima de Carolina i un germà gran que l’ajuda a somniar amb el cor. I l’amor? Com és l’amor de veritat? Potser té els ulls de Massimiliano? És això l’amor? D’aquesta manera, mentre somnia arribar aviat a tres metres sobre el cel, la vida continua sense preocupacions enmig de les aventures diàries, les ombres de la vida familiar i amb l’esperança en el futur. 

Opinió: 

Aquest es un altre dels llibres de Federico Moccia, el famós escriptor italià que darrerament està tenint tant èxit entre les noies i les dones. Carolina s'enamora és un volum independent i, només per això ja es mareix un premi (esperem que no decideixi canviar d'opinió i ecriure'n una segona part...).

El llibre tracta de la Carolina, una noia de 14 anys que està al seu últim any d'escola (no sé ben bé com anomenen els nivells, seria l'equivalent al 8è de bàsica que hi havia abans, diria...). La Carolina està començant a descobrir el que són els nois i l'amor, però també les locures adolescents i les verdaderes amistats. Viu les seves primeres experiències, els seus primers sentiments i les primeres decepcions importants, que la faran créixer i madurar.

La Carolina és una noia bastant madura pel que fa a alguns aspectes com la família, però en canvi per altres coses com els nois, no ho és gens i aquest és un fet molt habitual (crec jo) en les noies d'aquesta edat. Hi ha per això una cosa molt extranya: tens la sensació de que tots els seus amics volen sortir amb ella o estan enamorats d'ella. Aquest punt em va semblar bastant irreal. No és una cosa que acostumi a passar i si una noia d'uns 13 anys llegeix ell llibre i pensa: "com que la protagonista és una noia normal i agrada a tots els nois, perquè no em passa a mi?". Aquest fet em va recordar bastant al llibre de Crepuscle, de Stephenie Meyer (Crepúsculo).

La seva família és una família completa encara que podem veure que el seu pare i la seva mare ja no s'estimen gaire i que al seu pare li agrada força manar a casa. El seu germà és molt simpàtic i amable, i sempre l'entén. Busca aconseguir fer realitat el seu somni: escriure i viure d'escriure. En canvi, la seva germana és bastant egoísta i malcarada.

La Carolina té uns bons amics que encara que, de vegades sembla com si no ho fossin tant, d'amics. Tot i això confia molt en les seves dues millors amigues: l'Alice i la Clod. La Clod és una noia que li agrada molt menjar, és simpàtica i bastant inocent. En canvi, l'Alice és una nena rica que extranyament és amiga de dues noies normals i corrents com la Carolina i la Clod. L'Alice és una mica falsa o es comporta d'una forma bastant extranya en nombraes ocasions. 

És un llibre bo i entretingut de llegir. Pensava que seria bastant més infantil i sí, no és per noies o dones de la mateixa edat que els altres famosos llibres de Moccia (com A tres metres sobre el cel), aquest és més per noies de 12, 13 o 14 anys, però no em sembla tant infantil. És un llibre fàcil de llegir i, tot i que no és massa curt, és ràpid de llegir.

Els únics punts dèbils o que no m'han acabat d'agradar són el final, que era bastant predictible i el fet que hi hagi moments en els que no em vaig poder sentir identificada o veure una persona del meu voltant en aquella situació. Potser és que la meva vida és una mica sosa, però no ho se... no em va acabar de convèncer pel fet de l'edat que tenien, potser.

El millor aspecte del llibre? 

Els personatjes estan ben fets, encara que no s'edacuin massa a les seves edats en algunes situacions. També podria dir que és una lectura àgil. 

El pitjor aspecte del llibre?

Un final que es veia bastant a venir encara que podia veure que l'autor l'intentava amagar o protegir.

10è Premi Barcanova de literatura infantil i juvenil

Abans d'ahir, dia 14 de desembre del 2011 es va celebrar el lliurament del 10è Premi Barcanova de literatura infantil i juvenil. L'acte es va celebrar a la Casa de la Convalescència, a Barcelona. Vam poder escoltar les paraules del director de Barcanova, Eduardo Cerreda i del conseller de cultura Ferran Mascarells, que va fer un gran discurs (et feien venir ganes de ser editor o escriptor només de sentir-lo).

El guanyador del premi dotat amb 22.000 € ha estat Jordi Sierra i Fabra, amb la novel·la "L'estrany", una història ambientada en una societat reprimida però a l'hora la ignorància i la felicitat de l'infància. També s'ha reconegut amb un segon premi a Francesc Gisbert amb el títol "De rondalla", un conte que neix d'un recull d'històries populars de les nostres terres, però modernitzades.

Va ser una tarda nit molt interessant, una nova experiència en la vida literària, poder assistir a una entrega de premis tan important. Potser algun dia arribaré a presentar-me a algun concurs d'aquest nivell, o a ajudar en la tria del guanyador, qui sap, però estaria bé. Ara per ara però, ens limitarem als blogs, que són la meva afició principal jajaja

Benvinguts!

Hola a tothom. Aquest és un dia especial perquè comença aquest bloc: lectures Juvenils, un bloc de literatura juvenil en català. Tinc un altre bloc en castellà: Lecturas Juveniles. És un bloc en el que escric les ressenyes de tots els llibres que llegeixo, novetats i altres coses relacionades amb la literatura juvenil. 

Últimament el bloc ha anat creixent i hi ha hagut gent que m'ha preguntat perquè no l'escrivia en català, el bloc. He intentat trobar la manera per poder escriure en un mateix bloc en català i en castell, però no me’n he sortit massa, així que he decidit obrir-ne un de nou, on hi posaré més o menys el mateix, però en català, amb novetats i noticies de la literatura del país català i amb un disseny modernitzat. 

La decisió final la vaig prendre ahir, durant el lliurement del 10è premi Barcanova de literatura infantil i juvenil. Potser va ser la manera en la que els guanyadors de l'any passat van llegir fragments dels seus llibres o potser pel magnífic discurs del Mascarell, conseller de cultura de la Generalitat de Catalunya. Però bé, el lliurement del premi del premi Barcanova de literatura infantil i juvenil serà la pròxima entrada.

A més a més, m’agradaria que aquesta pàgina fos un lloc de motivació per a la lectura entre els joves. Perquè, per molt que diguin que els joves no llegeixen, n'hi ha que sí que ho fan. I els que no llegeixen, és potser perquè ningú els hi ha recomanat llibres hi només han llegit els normalment avorrits llibres d'escola.