Paraules emmetzinades

Títol: Paraules emmetzinades

Autora: Maite Carranza

Editorial: Edebé

Número de pàgines: 248 pàgines

Primera edició: 2011

ISBN: 9788423696536

Preu: 9,95€

Puntuació: 5 estrelles

Sinopsis: 

Què va passar amb la Bárbara Molina? Mai no es va trobar el seu cos ni es van aconseguir proves per detenir a cap culpable. Una trucada a un mòbil capgira el destí de moltes persones: el d'un policai a punt de jubilar-se, el d'una mare que ha perdut l'esperança de trobar la filla desapareguda, el d'una noia que va trair la seva millor amiga. Paraules emmetzinades és una crònica d'un dia trepidant, viscut a contrarellotge i protagonitzat per tres persones properes a la Bàrbara Molina, desapareguda misteriosament i violentament quan tenia quinze anys. Un enigma que després de quatre anys sense resoldre's, es veurà sacsejat per noves claus. De vegades, la veritat roman oculta en la foscor i només s'il·lumina quan obres una finestra. Una història de mentides, secrets, enganys i falses aparences que toca el viu dels mites inqüestionables. Un relat esfereïdor que disecciona la hipocresia de la societat catalana moderna. Una denúncia valent dels abusos sexuals infantils, les seves conseqüències devastadores i la seva invisibilitat en el nostre món benpensant.. 

Opinió:

De vegades els llibres que llegeixes són tan dolents que penses: aquest és el pitjor llibre que he llegit a la meva vida. Altres vegades un llibre t'agrada tant que penses, aquest és el millor llibre que he llegit a la meva vida. Però crec que aquesta vegada el llibre m'ha agradat tant que no tinc més paraules per poder expressar com m'ha agradat. No menteixo si dic que és el millor llibre que he llegit a la meva vida, i n'he llegit uns quants...

La història ens explica la narració a quatre costats de l'últim dia de treball de l'inspector Lozano, que intentarà tancar el cas que té obert des de fa quatre anys i que li ha portat molts mals de caps: el de la Bàrbara Molina. Un cas que va començar amb la fuga de la Bàrbara als 15 anys farta de tot que, en els següents dies es converteix en un cas que podria ser un assassinat, un segrest o ves a saber què. Però una cosa és molt clara: hi ha dos sospitosos un monitor i un professor, els dos han sortit amb la Bàrbara. Quin d'ells és culpable? On estarà la Bàrbara en aquest moments?

Els quatre narradors que apareixen són la Bàrbara, la protagonista de tot els cas; la Núria Solís, la mare cobarda, callada i deprimida de la Bàrbara; el Salvador Lozano, l'inspector a càrreg del cas de la desaparició de la Bàrbara, i l'Eva Carrasco, la millor amiga de la Bàrbara que abans de la desaparició s'havia distanciat una mica d'ella, perquè deia que havia canviat...

En el llibre no trobem ni un diàleg directe (amb guions i tal), tot es presenta en un text igual i uniforme. Quan ho vaig veure vaig pensar que no m'agraderia. Quantes vegades m'he queixat quan un llibre no te gairebé diàlegs que el facin fluid i es fa lent i pesat? Moltes. Perquè el diàleg fa accelerar o animar una mica el text. Però la Maite Carranza ens sorprèn i demostra que no té perquè ser així. Ens fa tot el relat d'un dia sense cap diàleg, es impressionant. Perquè no només li dóna un aire interessant i misteriós sinó que també aconsegueix fer-lo lleuger i agradable.

M'ha apassionat i m'ha arribat molt a fons aquesta història, l'argument. Però la forma d'escriure, les frases que fa servir, cada paraula, la lletra o signe de puntuació es mereix un aplaudiment. És fantàstic, en serio, i crec que és un llibre que mai podré oblidar i que penso rellegir tantes vegades com pugui. Un llibre al que, si pogués, li donaria 6 estrelles. Només em falta afegir una cosa: espero que algun dia pugui arribar a escriure com ho fa la autora, seria fantàstic.

El millor del llibre?

Tot, però sobretot la forma d'escriure de l'autora i el misteri que genera tot el cas.

El pitjor del llibre?

Del llibre res, però el pitjor de la vida és que hi ha gent que passa per coses així.