Títol: Cielo rojo
Autor: David Lozano
Editorial: SM
Número de pàgines: 475 pàgines
Primera edició: 3 de novembre del 2011
ISBN: 9788467550931
Preu: 17,95€
Puntuació: 4 estrelles
Sinopsis:
Un estudiant de periodisme en busca d'una història per explicar.
Un festival de música en record de les víctimes de Txernobil.
Un bosc com a escenari d'un rastre de morts.
Una història d'amor interrompuda.
2004. El Club del Tro es reuneix per últim cop. En Nikolài i l'Ekaterina marxen d'Ucraïna amb els seus pares. En Dimitri per això, es queda al país. Abans de dir-se adéu es reparteixen una "matrioska" amb la promesa de tornar-la a ajuntar abans de deu anys o, pel contrari, una maledicció caurà sobre seu.
Opinió:
Aquest és un llibre més aviat de misteri i una mica policíac. No es tracte de cap cas d'homicidi en particular però sí de les morts de varia gent al voltant d'un bosc a on fa set anys hi va haver un gran incendi. La història ens parla d'un noi d'Ucraïna que estudia periodisme a Espanya i durant les vacances de nadal decideix tornar al seu país per fer un reportatge per la universitat. Però no és tan sols per això, també sent que ha de tornar per tancar un assumpte del passat: el comiat d'Ekaterina i la mort del seu amic Dimitri.
És un bon llibre, entretingut i amb molt de misteri. No havia llegit massa de què tractava, només sabia que passava alguna cosa paranormal en un bosc d'Ucraïna i no gaire més. Però la veritat és que aquesta ignorància ha fet que m'agradi més, perquè així vas descobrint a mesura que llegeixes el llibre i té molta més emoció i misteri.
Trobem que la història està explicada per un narrador extern però que no només ens explica el què li passa a en Nikolai sinó que també ens narra el que els hi passa a en Motulyak, a l'Ekaterina, a en Dimitri i als generals de l'exèrcit, entre altres. Aquest fet fa que et sentis molt més informat de tot el que està passant i crea un sentiment d'impotència per no poder explicar-los el que tu mateix saps o has descobert llegint el llibre.
No obstant això, aquest fet també fa que la novel·la sigui una mica lenta. No em maliterpreteu, és una novel·la lleugera i amb un vocabulari i expressió simple que fa que es pugui llegir fàcilment. A més a més, també gairebé sempre està passant alguna cosa és constant. El problema és que en el meu parer, es podria fer que els personatges no els hi costés tant descobrir les coses, perquè això fa que quan ells descobreixen alguna cosa tu ja ho suposaves des de feia unes 30 pàgines o més i sí, vivies amb l'esperança que ho descobrissin a la següent pàgina però es feia una mica cansat, també.
Els personatges estan molt ben creats, sobretot en Nikolài y en Motulyak. Estan molt ben caracteritzats i ens fan sentir més a prop seu. Però el d'Ekaterina, per altra banda, crec que no s'acaba de saber massa coses d'ella i es podria profunditzar una mica més a la seva vida.
Una cosa que em va agradar molt va ser que va posant les dates en les que passen els fets i just va coincidir amb els dies en els que el vaig llegir, així que era com si en aquell moment estigués passant de veritat. David Lozano amb aquest llibre ha creat una cosa que, em sembla a mi, que no abunda massa a la literatura juvenil actual: la novel·la policíaca o de misteri.
Però a part del misteri també trobem una preciosa història d'amor al fons de l'argument. Perquè les amistats i l'amor son el que ens impulsen a fer qualsevol cosa. Jo crec que tot el que fan els protagonistes Nikolài, Ekaterina i Dimitri no ho fan per a la supervivència ni per arribar a conèixer la veritat, sinó per la seva amistat i l'amor, que és el que sempre ens acaba influint.
El millor del llibre?
Que arribi tan a fons en detalls com per posar articles del diari que parlaven sobre els esdeveniments
El pitjor del llibre?
Que sigui una mica previsible.
El llibre no ha estat traduït al català per el moment
Moltes gràcies a SM
Títol: Drames rurals
El llibre no em va agradar gaire, la veritat. Però sí que és cert que podem trobar alguns contes millors que d'altres. Per exemple, En Met de les Conques (el primer) o L'enveja (l'últim) són horrorosos i, a més a més que no hi ha qui els entengui, són molt pesats. Però altres contes com L'explosió, La vella, El pasto o Agonia són molt millors, més fàcils d'entendre i es podrien adaptar a l'actualitat amb molta més facilitat.
