Carolina s'enamora

Títol: Carolina s'enamora
Títol original: amore 14
Autor: Federico Moccia
Editorial: Columna
Nº de pàgines: 608 pàgines 
Primera edició: 25 de gener del 2011 
ISBN: 978-84-6641-331-2
Preu: 18,50 €
Puntuació: 3 estrelles


Sinopsis: 

Carolina té quasi 14 anys i és única, com totes les noies de la seva edat. Viu un moment màgic. Hi ha les amigues amb qui compartir els somnis. Hi ha els primers petons robats a la penombra davant la porta de casa. Hi ha la música que sempre sona en el moment adequat i, sobretot, hi ha totes aquelles lletres de cançons que semblen parlar d’ella i per a ella. Hi ha les festes. I l’escola. Les bromes entre els alumnes, el professor extravagant, però també els exàmens. Hi ha una àvia meravellosa que sap mirar dins l’ànima de Carolina i un germà gran que l’ajuda a somniar amb el cor. I l’amor? Com és l’amor de veritat? Potser té els ulls de Massimiliano? És això l’amor? D’aquesta manera, mentre somnia arribar aviat a tres metres sobre el cel, la vida continua sense preocupacions enmig de les aventures diàries, les ombres de la vida familiar i amb l’esperança en el futur. 

Opinió: 

Aquest es un altre dels llibres de Federico Moccia, el famós escriptor italià que darrerament està tenint tant èxit entre les noies i les dones. Carolina s'enamora és un volum independent i, només per això ja es mareix un premi (esperem que no decideixi canviar d'opinió i ecriure'n una segona part...).

El llibre tracta de la Carolina, una noia de 14 anys que està al seu últim any d'escola (no sé ben bé com anomenen els nivells, seria l'equivalent al 8è de bàsica que hi havia abans, diria...). La Carolina està començant a descobrir el que són els nois i l'amor, però també les locures adolescents i les verdaderes amistats. Viu les seves primeres experiències, els seus primers sentiments i les primeres decepcions importants, que la faran créixer i madurar.

La Carolina és una noia bastant madura pel que fa a alguns aspectes com la família, però en canvi per altres coses com els nois, no ho és gens i aquest és un fet molt habitual (crec jo) en les noies d'aquesta edat. Hi ha per això una cosa molt extranya: tens la sensació de que tots els seus amics volen sortir amb ella o estan enamorats d'ella. Aquest punt em va semblar bastant irreal. No és una cosa que acostumi a passar i si una noia d'uns 13 anys llegeix ell llibre i pensa: "com que la protagonista és una noia normal i agrada a tots els nois, perquè no em passa a mi?". Aquest fet em va recordar bastant al llibre de Crepuscle, de Stephenie Meyer (Crepúsculo).

La seva família és una família completa encara que podem veure que el seu pare i la seva mare ja no s'estimen gaire i que al seu pare li agrada força manar a casa. El seu germà és molt simpàtic i amable, i sempre l'entén. Busca aconseguir fer realitat el seu somni: escriure i viure d'escriure. En canvi, la seva germana és bastant egoísta i malcarada.

La Carolina té uns bons amics que encara que, de vegades sembla com si no ho fossin tant, d'amics. Tot i això confia molt en les seves dues millors amigues: l'Alice i la Clod. La Clod és una noia que li agrada molt menjar, és simpàtica i bastant inocent. En canvi, l'Alice és una nena rica que extranyament és amiga de dues noies normals i corrents com la Carolina i la Clod. L'Alice és una mica falsa o es comporta d'una forma bastant extranya en nombraes ocasions. 

És un llibre bo i entretingut de llegir. Pensava que seria bastant més infantil i sí, no és per noies o dones de la mateixa edat que els altres famosos llibres de Moccia (com A tres metres sobre el cel), aquest és més per noies de 12, 13 o 14 anys, però no em sembla tant infantil. És un llibre fàcil de llegir i, tot i que no és massa curt, és ràpid de llegir.

Els únics punts dèbils o que no m'han acabat d'agradar són el final, que era bastant predictible i el fet que hi hagi moments en els que no em vaig poder sentir identificada o veure una persona del meu voltant en aquella situació. Potser és que la meva vida és una mica sosa, però no ho se... no em va acabar de convèncer pel fet de l'edat que tenien, potser.

El millor aspecte del llibre? 

Els personatjes estan ben fets, encara que no s'edacuin massa a les seves edats en algunes situacions. També podria dir que és una lectura àgil. 

El pitjor aspecte del llibre?

Un final que es veia bastant a venir encara que podia veure que l'autor l'intentava amagar o protegir.