Jordi d'Urtx

Títol: Jordi d'Urtx

Autor: Octavi Egea

Editorial: Cruïlla

Número de pàgines: 123 pàgines

Primera edició: ferbrer del 1998

ISBN: 9788482863757

Preu: 8,50 €

Puntuació: 3,5 estrelles

Sinopsis: 

Al principi del segle XVII es va estendre per Catalunya una terrible caça de bruixes. En Jordi d'Urtx veu com empresonen, jutgen i condemnen els seus pares per culpa del fals testimoni de la pròpia àvia, i ha d'escollir entre intentar alliberar-los o fugir i salvar les seves germanes.

Opinió:

Jordi d'Urtx és la història d'una família del poble de Palau. La dona, Cecília, ha tingut tres fills i a la seva màre, l'àvia de les criatures, li fanta ràbia que els altres fills seus (sobretot l'hereu) no hagin pogut tenir fills que decideix acusar a en Gil, el marit de la Cecíla, de bruixeria i tracte amb el dimoni.

Aquesta història es convertirà en una caça de bruixes mostrant-nos com gent totalment inocent i fins i tot nens van ser condemnats a mort per enveges i odis i, sobretot, paraules falaces i judicis injustos.

Al principi em va semblar que seria un llibre aburrit i pesat però acaba estant força bé. Podem veure i sentir la impotència dels personatges i de la gent que els estima en no poder defençar-se davant d'aquesta acusació. Com demostres que no has tingut tracte amb el dimoni si, quan ho negues diuen que estàs mentint perquè el dimoni t'ha posseït i tothom s'ho creu? Crec que està molt ben escrit i que plasma perfectament aquest sentiment.

L'autor aconsegueix, emprent un vocabulari entenedor però alhora diferent, mostrar-nos la realitat de la època a les nostres terres. És una novela àgil i curta que recomanaria bastant de llegir.

¿El millor del llibre?

El sentiment de ràbia que et genera, està molt ben aconseguit

¿El pitjor del llibre?

La història i l'argument és força senzill, cosa que fa que, encara que estigui molt ben escrit et faltin coses, més "xixa".

Tu i jo, ara i aquí

Título: Tu i jo, ara i aquí

Título original: Future of us

Autores: Jay Asher y Carolyn Mackler

Editorial:Estrella Polar

Nº de páginas: 339 pàgines

Primera edición: maig del 2012

ISBN: 9788484418764
Preu: 14,95 €

Puntuació: 5 estrelles

Sinopsis:

Què faries si, gràcies al Facebook, sabessis com serà el teu futur?
Som al 1996. Internet s'està tit just promocionant i l'Emma rep una connexió gratuïta. Només connectar-se, la seva pàgina de Facebook apareix a la pantalla. Però.... Facebook encara no s'ha inventat. Ella i en Josh, el seu millor amic, veuen com seran d'aquí a quinze anys.
Naturalment, es queden desconcertats. Què vol dir "m'agrada" i "sol·licitud d'amistat"?

Opinió:

Aquest llibre ens explica una situació molt interessant en la que dos adolescents del 1996 que aconsegueixen un aparell per poder-se connectar a Internet, la última novetat tecnològica, descobreixen una pàgina web anomenada Facebook. Al principi pensen que és una broma de mal gust però a poc a poc van descubrint què és, per a què serveix, i el que implica tot allò.

L'argument d'aquest llibre és molt original, em va agradar de seguida la idea només en llegir la sinopsis i la veritat que em va sorprendre de tan bo que era. Havia llegit un altre llibre de Jay Asher (Per tretze raons) i em va agradar molt però aquest llibre és simplement maravellós i crec que tots els fans d'aquest autor o del llibre Per tretze raons haurien de llegir.

Els protagonistes són un noi, en Josh, i una noia, l'Emma. Els dos són amics des de petits però des de que en Josh va declarar el seu amor a l'Emma la seva amistat s'ha vist una mica distanciada. Però aquesta descoberta d'Internet i de la pàgina de Facebook farà que en una sentmana tornin a ser els amics que eren abans... o potser alguna cosa més.

Què faries si descobrissis que la teva vida d'aquí a quinze anys serà una desgràcia, que tindràs un marit que no t'estima i un treball horrible? Doncs intentar cambiar el dia a dia perquè canvii el teu futur. Què faries si sapiguessis que la teva vida d'aquí a quinze anys és maravellosa, vius a una mansió i estas casat amb la noia més guapa i popular de l'institut i que tens tres fills moníssims? Doncs segurament intentar començar a parlar i conèixer la noia popular, oi? perque això és el que ha de passar, oi? Això és el què pensen en Josh i l'Emma quan veuen el seu futur a través del Facebook.

És un llibre genial, és una lectura àgil però d'aquestes que et fa reflexionar sobre què faries tu en una situació semblant o quina és la teva opinió respecte el tema. Mil vegades vaig voler dir-los, als personatges: "Però que no veieu que el futur depèn del que tu vulguis i intentis fer, no del què digui la pàgina del Facebook. No és una cosa dolenta fer coses per canviar el teu futur o per intentar tenir un bon futur, al contrari, hem d'esforçar-nos dia a dia per tenir una vida millor, centrar-nos en el que passa al present i no en el que pot passar en un futur llunyà". Però clar, això no es el que els hi pots dir a uns personatges d'un llibre, de fet, no es pot dir-los res... jajajaja

¿El millor del llibre?

Tot: el tema, l'argument, els personatges, com està escrit, tota la trama, el final, la portada.... tot :)

¿El pitjor del llibre?

No se m'acudeix res amb l'excepció de que no sé com etiquetar el gènere del llibre... és realista? és ciència ficció? romàntica? ni idea... jo ho poso tot i ja està... jajaja

Paraules emmetzinades

Títol: Paraules emmetzinades

Autora: Maite Carranza

Editorial: Edebé

Número de pàgines: 248 pàgines

Primera edició: 2011

ISBN: 9788423696536

Preu: 9,95€

Puntuació: 5 estrelles

Sinopsis: 

Què va passar amb la Bárbara Molina? Mai no es va trobar el seu cos ni es van aconseguir proves per detenir a cap culpable. Una trucada a un mòbil capgira el destí de moltes persones: el d'un policai a punt de jubilar-se, el d'una mare que ha perdut l'esperança de trobar la filla desapareguda, el d'una noia que va trair la seva millor amiga. Paraules emmetzinades és una crònica d'un dia trepidant, viscut a contrarellotge i protagonitzat per tres persones properes a la Bàrbara Molina, desapareguda misteriosament i violentament quan tenia quinze anys. Un enigma que després de quatre anys sense resoldre's, es veurà sacsejat per noves claus. De vegades, la veritat roman oculta en la foscor i només s'il·lumina quan obres una finestra. Una història de mentides, secrets, enganys i falses aparences que toca el viu dels mites inqüestionables. Un relat esfereïdor que disecciona la hipocresia de la societat catalana moderna. Una denúncia valent dels abusos sexuals infantils, les seves conseqüències devastadores i la seva invisibilitat en el nostre món benpensant.. 

Opinió:

De vegades els llibres que llegeixes són tan dolents que penses: aquest és el pitjor llibre que he llegit a la meva vida. Altres vegades un llibre t'agrada tant que penses, aquest és el millor llibre que he llegit a la meva vida. Però crec que aquesta vegada el llibre m'ha agradat tant que no tinc més paraules per poder expressar com m'ha agradat. No menteixo si dic que és el millor llibre que he llegit a la meva vida, i n'he llegit uns quants...

La història ens explica la narració a quatre costats de l'últim dia de treball de l'inspector Lozano, que intentarà tancar el cas que té obert des de fa quatre anys i que li ha portat molts mals de caps: el de la Bàrbara Molina. Un cas que va començar amb la fuga de la Bàrbara als 15 anys farta de tot que, en els següents dies es converteix en un cas que podria ser un assassinat, un segrest o ves a saber què. Però una cosa és molt clara: hi ha dos sospitosos un monitor i un professor, els dos han sortit amb la Bàrbara. Quin d'ells és culpable? On estarà la Bàrbara en aquest moments?

Els quatre narradors que apareixen són la Bàrbara, la protagonista de tot els cas; la Núria Solís, la mare cobarda, callada i deprimida de la Bàrbara; el Salvador Lozano, l'inspector a càrreg del cas de la desaparició de la Bàrbara, i l'Eva Carrasco, la millor amiga de la Bàrbara que abans de la desaparició s'havia distanciat una mica d'ella, perquè deia que havia canviat...

En el llibre no trobem ni un diàleg directe (amb guions i tal), tot es presenta en un text igual i uniforme. Quan ho vaig veure vaig pensar que no m'agraderia. Quantes vegades m'he queixat quan un llibre no te gairebé diàlegs que el facin fluid i es fa lent i pesat? Moltes. Perquè el diàleg fa accelerar o animar una mica el text. Però la Maite Carranza ens sorprèn i demostra que no té perquè ser així. Ens fa tot el relat d'un dia sense cap diàleg, es impressionant. Perquè no només li dóna un aire interessant i misteriós sinó que també aconsegueix fer-lo lleuger i agradable.

M'ha apassionat i m'ha arribat molt a fons aquesta història, l'argument. Però la forma d'escriure, les frases que fa servir, cada paraula, la lletra o signe de puntuació es mereix un aplaudiment. És fantàstic, en serio, i crec que és un llibre que mai podré oblidar i que penso rellegir tantes vegades com pugui. Un llibre al que, si pogués, li donaria 6 estrelles. Només em falta afegir una cosa: espero que algun dia pugui arribar a escriure com ho fa la autora, seria fantàstic.

El millor del llibre?

Tot, però sobretot la forma d'escriure de l'autora i el misteri que genera tot el cas.

El pitjor del llibre?

Del llibre res, però el pitjor de la vida és que hi ha gent que passa per coses així.

Falling for Romeo

Títol: Falling for Romeo

Autora: Jennifer Laurens

Editorial: Grove Creek

Número de pàgines: 204 pàgines

Primera edició: octubre del 2007

ISBN: 9781933963945

Puntuació: 4 estrelles

Sinopsis:

En John pot tenir a qualsevol noia. La Jennifer mai ha estat besada.

Tothom pensa que ell és perfecte. Ella té problemes amb l'orgull i els gelos. Ara, els dos estan interpretant Romeu i Julieta. Els llavis verges de la Jennifer han de fer el primer petó a l'escenari a en John, el noi que totes les altres noies de l'institut volen. La pressió i la tensió construeixen al llarg de cada escena un petó. Els dos es sorprenen quan floreixen els sentiments. O bé, es pot dir quins petons són reals i quins són tan sols per l'espectacle?

Opinió:

Hi ha vegades que llegeixes una sinopsis i et deixa completament indiferent, hi ha vegades que després no té res a veure amb el llibre. Però de vegades, la sinopsis et fascina i després el llibre no et descepciona, aquest és el cas d'aquest llibre.

La Jennifer és una noia de qualsevol institut. Bé, d'acord, no qualsevol, és una de les noies més guapes però tot i així, sembla que els nois li tinguin por o respecte per apropar.se a ella perquè encara no li han fet cap petó. La història comença quan ha de besar en un assaig de l'obra de teatre a Romeu (en John), que havia estat el seu millor amic de la infància i també el noi més guapo i popular de l'institut. Aniran intercanviant cada vegada més paraules, escenes, petons... al llarg de la novel·la fins al dia de la funció. Però l'orgull sempre serà present entre els dos.

Em va agradar molt la manera com comença la novel·la. Qui deia que les històries maques acaben sempre amb un petó? doncs aquesta comença amb un, i de forma molt original. Com podreu imaginar es tracte d'una història d'amor entre els protagonistes. No sé perquè em va enganxar tant, però ho va fer. Crec que és pel fet que per una vegada la noia no s'enamora del noi misteriós sinó del seu millor amic. 

Està bé la manera en que es mostren les discussions sobre Orgull i perjudici a les classes, perquè discuteixen els problemes que els afecten a ells i amb els que es sents identificats quan llegeixen una novel·la. És una fora de fer veure a la gent que el que ens expliquen els llibres, encara que sigui ficció, ens mostra els problemes del nostre dia a dia.

Si bé es cert que algunes coses són una mica previsibles n'hi ha d'altres que em van enganxar per sorpresa. És un llibre molt lleuger de llegir, encara que sigui en anglès i et fa passar una bona estona.

El millor del llibre?

Que la noia s'enamori dels seu millor amic i no del noi guai que juga a futbol.

El pitjor del llibre?

Algunes discussions que són completament estúpides i alguns moments en els que jo hauria afegit alguna coseta més..

Interrail

Títol: Interrail

Autor: Francesc Miralles

Editorial: Columna

Nº de pàgines: 127 pàgines

Primera edició: febrer del 2006

ISBN: 9788466407014

Preu: 11€

Puntuació: 3,5 estrelles

Opinió:

L'Aura és una noia de Barcelona que decideix anar d'Interrail per tot Europa amb uns amics que va conèixer l'estiu anterior en un curs d'anglès a Irlanda. En el llibre l'Aura ens explica les seves vivències per Europa durant un mes d'agost.

És una història senzilla per el que fa a la trama. Tracta d'un viatge per Europa amb els personatges d'un altre llibre de Francesc Miralles: "Un curs d'estiu a Irlanda". Hi ha algunes aventures i alguns desamors però sobretot hi ha moltes curiositats de les ciutats que van visitant els protagonistes de a novel·la.

No sabem gaire cosa del personatges, suposo que si hagués llegit l'altre llibre els podria conèixer una mica millor. Tot i així, sabem el mínim per entendre'ls,  fer que ens agradin o fins i tot arribar a no suportar-los. L'Aura és l'escriptora del llibre, que és com un diari de viatge. És una noia amable i tranquil·la que no sembla voler destacar, un personatge amb el que m'he sentit força identificada. Loreto és una "pija" de Barcelona que ha anat a cursar tot un any escolar a Califòrnia. Li agrada lligar i destacar però a la vegada és simpàtica i amable amb qui vol. En Dave és un noi irlandès amable i curiós, que acostuma a tenir uns hobbies una mica estrany. Koji és un noi japonès que està colat per l'Aura des de l'estiu anterior. És simpàtic i bastant intel·lectual. Per acabar, a mig camí s'incorpora l'Anja, una noia que col cridar massa l'atenció. És gelosa i sempre vol que la segueixin, portar la veu cantant i que li donin la raó. Pot ser simpàtica de vegades però m'ha posat dels nervis en diverses ocasions.

M'han agradat mol les cites que hi ha per tot el llibre així com les reflexions que fa la narradora sobre els viatges i sobre la vida. És com un recull d'experiències d'un viatge però també de pensaments i sentiments que segur que a molts ens han passat alguna vegada pel cap.

La millor part del llibre?

La part en la que es troben a Auschwitz, se m'ha posat la pell de gallina.

La pitjor part del llibre?

No passa gaire cosa. Jo esperava més acció, més experiències i entrebancs... no ho sé, més.


PRIMER CAPÍTOL

Presentació de "Si estubieras aquí"

Una altra presentació a barcelona aquest més, algú s'hi apunta?

Dia: dissabte 21 d'abril

Hora: 12:30

Lloc: Fnac Arenas

Presentació Oblivion

Perdoneu per no haver actualitzat el blog en català durant... massa temps. He estat molt enfeinada amb el 2n de batxillerat i amb prou feines he pogut publicar entrades al blog en castellà. Però aquest buit espero que vagi canviant.

De moment us deixo una presentació d'una novetat de La Galera que promet molt: Oblivion un cel rere l'altre. Aquí teniu tota la informació:

Us hi apunteu? jo hi seré segur! :)

Drames rurals

Títol: Drames rurals

Autora: Víctor Català

Editorial: educació 62

Número de pàgines: 317 pàgines

Primera edició: juliol del 2010 (el llibre és de l'any 1902)

ISBN: 978-84-92672-79-0

Preu: 11,20 €

Puntuació: 3 estrelles

Opinió:

Drames rurals, de Víctor Català és un llibre que ara surt a la selectivitat a Llengua catalana, així que és obligatori llegir-lo. Es tracte d'un seguit de contes sobre pobres, marginats, vells i gent amb problemes familiars, tots ells de pobles (excepte un). Així podem veure com era la vida marginal o els drames rurals del segle passat. Però encara que les històries siguin del segle passat en el fons es tracte d'històries que passen avui en dia com els maltractes de gènere, assassinats, robatoris, marginacions i coses per l'estil.

El llibre no em va agradar gaire, la veritat. Però sí que és cert que podem trobar alguns contes millors que d'altres. Per exemple, En Met de les Conques (el primer) o L'enveja (l'últim) són horrorosos i, a més a més que no hi ha qui els entengui, són molt pesats. Però altres contes com L'explosió, La vella, El pasto o Agonia són molt millors, més fàcils d'entendre i es podrien adaptar a l'actualitat amb molta més facilitat.

A l'autora podem veure que li agraden les descripcions de drames i que sap com fer que se't revolti l'estómac. Hi ha algunes parts realment fastigoses com la descripció d'un bebè gairebé decapitat o d'un avi que mor apedregat.

La millor del llibre?

Hi ha alguns contes que es fan bastant entretinguts

El pitjor del llibre?

El pesats que es fan altres i el vocabulari antic i de poble que s'utilitza

Cielo Rojo

Títol: Cielo rojo
Autor: David Lozano
Editorial: SM
Número de pàgines: 475 pàgines
Primera edició: 3 de novembre del 2011
ISBN: 9788467550931
Preu: 17,95€
Puntuació: 4 estrelles


Sinopsis:
Un estudiant de periodisme en busca d'una història per explicar.
Un festival de música en record de les víctimes de Txernobil.
Un bosc com a escenari d'un rastre de morts.
Una història d'amor interrompuda.
2004. El Club del Tro es reuneix per últim cop. En Nikolài i l'Ekaterina marxen d'Ucraïna amb els seus pares. En Dimitri per això, es queda al país. Abans de dir-se adéu es reparteixen una "matrioska" amb la promesa de tornar-la a ajuntar abans de deu anys o, pel contrari, una maledicció caurà sobre seu. 

Opinió:

Aquest és un llibre més aviat de misteri i una mica policíac. No es tracte de cap cas d'homicidi en particular però sí de les morts de varia gent al voltant d'un bosc a on fa set anys hi va haver un gran incendi. La història ens parla d'un noi d'Ucraïna que estudia periodisme a Espanya i durant les vacances de nadal decideix tornar al seu país per fer un reportatge per la universitat. Però no és tan sols per això, també sent que ha de tornar per tancar un assumpte del passat: el comiat d'Ekaterina i la mort del seu amic Dimitri.

És un bon llibre, entretingut i amb molt de misteri. No havia llegit massa de què tractava, només sabia que passava alguna cosa paranormal en un bosc d'Ucraïna i no gaire més. Però la veritat és que aquesta ignorància ha fet que m'agradi més, perquè així vas descobrint a mesura que llegeixes el llibre i té molta més emoció i misteri.

Trobem que la història està explicada per un narrador extern però que no només ens explica el què li passa a en Nikolai sinó que també ens narra el que els hi passa a en Motulyak, a l'Ekaterina, a en Dimitri i als generals de l'exèrcit, entre altres. Aquest fet fa que et sentis molt més informat de tot el que està passant i crea un sentiment d'impotència per no poder explicar-los el que tu mateix saps o has descobert llegint el llibre.

No obstant això, aquest fet també fa que la novel·la sigui una mica lenta. No em maliterpreteu, és una novel·la lleugera i amb un vocabulari i expressió simple que fa que es pugui llegir fàcilment. A més a més, també gairebé sempre està passant alguna cosa és constant. El problema és que en el meu parer, es podria fer que els personatges no els hi costés tant descobrir les coses, perquè això fa que quan ells descobreixen alguna cosa tu ja ho suposaves des de feia unes 30 pàgines o més i sí, vivies amb l'esperança que ho descobrissin a la següent pàgina però es feia una mica cansat, també.

Els personatges estan molt ben creats, sobretot en Nikolài y en Motulyak. Estan molt ben caracteritzats i ens fan sentir més a prop seu. Però el d'Ekaterina, per altra banda, crec que no s'acaba de saber massa coses d'ella i es podria profunditzar una mica més a la seva vida.

Una cosa que em va agradar molt va ser que va posant les dates en les que passen els fets i just va coincidir amb els dies en els que el vaig llegir, així que era com si en aquell moment estigués passant de veritat. David Lozano amb aquest llibre ha creat una cosa que, em sembla a mi, que no abunda massa a la literatura juvenil actual: la novel·la policíaca o de misteri.

Però a part del misteri també trobem una preciosa història d'amor al fons de l'argument. Perquè les amistats i l'amor son el que ens impulsen a fer qualsevol cosa. Jo crec que tot el que fan els protagonistes Nikolài, Ekaterina i Dimitri no ho fan per a la supervivència ni per arribar a conèixer la veritat, sinó per la seva amistat i l'amor, que és el que sempre ens acaba influint.

El millor del llibre?

Que arribi tan a fons en detalls com per posar articles del diari que parlaven sobre els esdeveniments

El pitjor del llibre?

Que sigui una mica previsible.

El llibre no ha estat traduït al català per el moment

Moltes gràcies a SM

Portada de Caçadors d'ombres 5

Aquesta és la portada de la cinquena part de la saga de Caçadors d'ombres. La ciutat de les ànimes perdudes que es publicarà a Estats Units el maig d'aquest mateix any.

Què us sembla la portada? És preciosa, brutal, indescriptible... :)